No passarà més

Milers de cucs distribuits en diferents caixes

De ben segur que no hem passarà mes. 

Era febrer, però no feia fred, estàvem tranquil·lament a casa, quan de sobte ens vam adonar que per un dels armaris metàl·lics que tenim al costat del escriptori, baixaven milers i milers de cucs.

L'any anterior, quan va acabar la temporada, vaig estar organitzant totes les postes de les diferents races, com sempre, guardant aquella quantitat que m'interessa per l'any vinent i eliminant el sobrant. Doncs bé, totes no, quasi totes. Em vaig oblidar un parell de caixes que estaven infectades d'ous. Aquestes caixes romanien a dalt del armari i no ens vam adonar mai de la seva presencia.

No els vaig poder posar nom a tots !

El resultat de tot això van ser milers i milers de cucs que volien ser alimentats i netejats a diari. L'alternativa ja sabem quina era (mai me la vaig ni plantejar).

A més, tot es va agreujar per la manca de menjar. Les moreres encara tenien que brollar. Durant uns vint dies es van tindre que conformar amb enciam (la part de dintre).

Ningú sap els arbres que vaig tindre que exfoliar, tampoc les hores de neteja diària per mantindre un mínim de salubritat.

En van morir a milers, però la gran majoria els vaig poder portar fins al final.

El que està clar es que no oblidaré mai l'esforç que va suposar, per això torno a dir ... no passarà més.